Observació i Documentació

Es planteja l’observació com a instrument de l’acció docent. L’observació sistemática com a procés, clau en la presa de decisiones.

DADES BÀSIQUES DE L'ASSIGNATURA

DADES BÀSIQUES DEL PROFESSOR

DADES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA/ASSIGNATURA

1. DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA/ASSIGNATURA

Justificació en el pla d´estudis

En el pla d’estudis de Grau en Educació Infantil l’assignatura es planteja com a bàsica per a favorir el que-fer docent, en el procés d’aprendre a aprendre. Fomentar actituds propies del rol del mestre-orientador y guia, proposar instruments per a concretar l’ escolta activa i poder emprendre projectes d’observació a l’aula. Fomentar la “cultura de la escolta” com a primer recurs per a l’acompanyament de l’aprenentatge i el descobrir de l’infant. També es pretén focalitzar l’acció docent cap els processos de co-construcció de coneixement i reflexió sobre la pràctica docent, contribuir a un canvi de mentalitat cap a la formació permanent a l’aula: abrir processos d’investigació-acció, d’innovació i millora. L’assignatura és bàsicament procesal: es considera posar en pràctica a més de la recollida d’información rellevant, fomentar i exercitar habilitats d’anàlisi i reflexió en el procés d’ensenyament i aprenentatge establir un vertader circuït entre la teoria i la pràctica docent.

Descripció del mòdul en què s´ubica la matèria/assignatura

Aquest mòdul troba la seva correspondència en el bloc de formació bàsica de l’ordre ECI/3854/2007 i concretament, recull aspectes dels següents mòduls:
– Infància, Salut i Alimentació
– Organització de l’Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents
– Observació Sistemàtica i Anàlisi de Contexts
– Pràctium.
La finalitat del mòdul és dotar als alumnes d’habilitats i competències per observar, reflexionar i intervenir en els processos d’ensenyament aprenentatge a l’etapa de 0-6.

Relació amb altres matèries

L’assignatura està relacionada amb totes les matèries compreses en la intervenció educativa i la didàctica en la primera infància.

Relació amb el perfil de la professió

Es tracta de que com a professionals de l’educació hi ha la necessitat d’exercitar habilitats per recollir, analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament aprenentatge per saber obrir vies de reconeixement del feed-back entre la teoria i la pràctica educativa. Els mestres com a professionals han de ser capaços d’adquirir competències per analitzar i comprendre la realitat escolar i els diferents factors que incideixen en els processos d’aprenentatge; treballar la sistematització de dades, i poder prendre decisions a partir de les dades recollides i sobretot de l’escolta activa i de l’observació sistemàtica. Comprendre la manera com, a partir de les evidències i els aspectes observables, es pot intervenir de manera ajustada i optimitzar els processos.

Coneixements previs necessaris

Selecció, anàlisi i tractament de la informació provinent de diferents fonts.
Comprensió i expressió oral i escrita en ambdues llengües oficials.
Reflexió i capacitat d’anàlisi crítica.
Iniciativa i autonomia personal.

2. COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ QUE L'ASSIGNATURA/MATÈRIA CONTRIBUEIX A ASSOLIR

Competències generals del CESAG que l´assignatura/matèria contribuieix a assolir

CG4.- Observar, analitzar i processar informacions rellevants per a emetre judicis fonamentats científicament.
CG5.- Identificar problemes i possibles solucions i prendre decisions per a una solució eficaç.
CG7.- Aplicar els coneixements adquirits en la pràctica.
CG8.- Treballar en equip. CG11. Actuar coherentment amb els principis de l’humanisme, basat en les persones.
CG12.- Aprendre a aprendre

Competències específiques de la titulació que l´assignatura/matèria contribueix a assolir

C1.- Capacitat per desenvolupar un auto concepte professional positiu i ajustat, prenent consciència de les pròpies capacitats i limitacions.
C2.- Capacitat per fomentar la convivència i la resolució pacífica de conflictes, creant contextos de benestar i tranquil·litat dins i fora de l’aula.
C3.- Capacitat per adquirir estratègies per al treball col·laboratiu, desenvolupant actituds de respecte a la pluralitat de perspectives, el contrast d’opinions i el respecte a la diversitat.
C4.- Capacitat per mantenir una actitud ètica, compromesa amb la professió docent en el marc d’una ciutadania democràtica, responsable i solidària.
C5.- Capacitat per promoure una imatge digna de la infància i el respecte vers els drets dels infants.
C6.- Capacitat per promoure valors educatius en defensa de la igualtat entre gèneres i foment de la cultura de pau.
C7.- Capacitat per promoure actituds educatives de sostenibilitat i respecte mediambiental.
C8.- Capacitat per conèixer els fonaments de la salut física, mental i ambiental en la primera infància i valorar-ne les implicacions per al disseny i orientació de contexts saludables.
C9.- Capacitat per analitzar les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació.
C10.- Adquirir estratègies per a l’aplicació en l’educació infantil i desenvolupar una actitud crítica i ètica amb la instrumentalització de la infància en els mitjans de comunicació.
C11.- Capacitat per analitzar els contexts socioculturals i familiars actuals.
C12.- Capacitat per analitzar des d’una perspectiva sistèmica i integradora la realitat.
C13.- Capacitat per analitzar i desenvolupar els objectius, continguts curriculars i criteris d’avaluació de l’educació infantil.
C14.- Capacitat per analitzar des d’una visió crítica els models organitzatius i contexts educatius actuals.
C15.- Capacitat per reconèixer el desenvolupament evolutiu i les necessitats dels infants en la primera etapa de la vida.
C16.- Capacitat per reconèixer el valor i el procés evolutiu de l’activitat lúdica i espontània com element clau de l’aprenentatge.

Competències transversals

3. OBJECTIUS/COMPETÈNCIES (RESULTATS D'APRENENTATGE)

A. Destriar la recollida d’informació rellevant de la que no ho es tant.
B. Recollir informació mitjançant diferents procediments i tècniques.
C. Aconseguir una altra mirada cap a la infància fent servir l’escolta activa.
D. Analitzar les dades obtingudes, comprendre críticament la realitat per poder elaborar informes concloents basant-se amb les dades obtingudes.
E. Reflexionar de forma crítica sobre les propostes d’intervenció a la primera infància.
F. Saber fer servir diferents estratègies per dissenyar projectes d’observació.
G. Desenvolupar la capacitat de reflexió i el pensament crític.
H. Saber desplegar tots els recursos per tal de poder documentar processos d’ensenyament aprenentatge.
J. Demostrar capacitat per fer treballs de forma col·laborativa.
K. Fer servir la comunicació oral per tal d’informar sobre processos d’ensenyament aprenentatge.
L. Valorar la interdisciplinarietat en el treball docent i saber-ne fer ús.
M. Desenvolupar una actitud ètica respectuosa amb les capacitats de la infància.

4. CONTINGUTS

PRIMER BLOC DE CONTINGUTS: L’observació a l’escola
1. L’observació a la primera infància
2. Actituds ètiques necessàries per a l’observació: el rol de l’observador-educador
3. Procediments i tècniques per a la recollida de dades
4. Processos d’investigació-acció
SEGON BLOC DE CONTINGUTS: La pedagogia de l’escolta.
1. Condicions necessàries per a l’observació a l’escola.
2. Visibilitat i documentació de processos educatius.
3. Estratègies i recursos per a la documentació.
TERCER BLOC DE CONTINGUTS: disseny de projectes d’observació
1. Fases per a l’elaboració d’un projecte d’observació : Recerca d’informació/ Focus de l’observació/ Procediment: instruments i tècniques /Treball de camp o situació real i recollida de dades/Sistematització de resultats/propostes de millora del projecte
2. Disseny de projectes d’observació
a. Categorització amb graelles
b. Documentació

5. METODOLOGIA

Modalitats organitzatives

Cronograma setmanal

6. AVALUACIÓ

Estratègies avaluatives

.

A. Destriar la recollida d’informació rellevant de la que no ho es tant.
B. Recollir informació mitjançant diferents procediments i tècniques.
C. Aconseguir una altra mirada cap a la infància fent servir l’escolta activa.
D. Analitzar les dades obtingudes, comprendre críticament la realitat per poder elaborar informes concloents basant-se amb les dades obtingudes.
E. Reflexionar de forma crítica sobre les propostes d’intervenció a la primera infància.
F. Saber fer servir diferents estratègies per dissenyar projectes d’observació.
G. Desenvolupar la capacitat de reflexió i el pensament crític.
H. Saber desplegar tots els recursos per tal de poder documentar processos d’ensenyament aprenentatge.
J. Demostrar capacitat per fer treballs de forma col·laborativa.
K. Fer servir la comunicació oral per tal d’informar sobre processos d’ensenyament aprenentatge.
L. Valorar la interdisciplinarietat en el treball docent i saber-ne fer ús.
M. Desenvolupar una actitud ètica respectuosa amb les capacitats de la infància.

Mecanismes de seguiment de la matèria/assignatura

Tots els instruments formen part de l’avaluació contínua. Hi ha proves recuperables (R) i proves no recuperables (NR) per tant és obligatori que es facin en el moment de la proposta. Perquè es puguin considerar apta l’avaluació de cada una de les proves Prova de Resposta Curta (PRC) i Prova pràctica (pp) s’haurà d’obtenir una puntuació superior a 5 sobre 10.
Segons l’article 19.7 del reglament acadèmic de la Universitat es considera que un estudiant és un “no presentat” quan hagi realitzat i lliurat un terç al menys de les activitats d’avaluació previstes a la guia docent, per tant, si no supera el terç però no presenta la totalitat de les activitats d’avaluació obtindrà una qualificació de suspens.
No es guardarà la qualificació de les activitats d’avaluació més allà del curs acadèmic. La sintaxis i la ortografia repercutiràn en la qualificació de les proves i els treballs.

7. RECURSOS

Bibliografia bàsica

ALTIMIR, D. (3ª- 2009) Com escoltar els infants? Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. “Temes d’in-fàn-cia”.
BASSEDAS, E.; HUGUET, T.; SOLÉ, I. (10ª-2007) Aprendre I ensenyar a l’educació infantil. Barcelona: Graó. Biblioteca d’infantil.
BERRY, T.; GREENSPAN, S.I (2005) Les necesidades básicas de la infancia. Barcelona: Graó. Biblioteca de infantil
HOYUELOS, A. (2006) La estética en el pensamiento y obra pedagógica de Loris Malaguzzi. Barcelona: Octaedro-Rosa Sensat. Temas de in-fan-cia.
JUBETE, M. (ed) (2007) El valor educatiu de les coses de cada dia. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. Temes d’in-fàn-cia.
MAJORAL, S. (2ª-2009) Podem pintar els somnis! Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. Temes d’in-fàn-cia.
MALAGUZZI, L (2ª- 2009) La educación infantil en Reggio Emilia. Barcelona: Octaedro-Rosa Sensat. Temas de in-fan-cia
SBERT, M. (2010) El meu nom… el meu món, Palma de Mallorca: Inrevés. Col·lecció Portocolom.

Bibliografia complementària

BALLESTER BRAGE, L. (2001) Bases metodològiques de l’investigació educativa. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears/Servei de publicacions
BISQUERRA ALZINA,R. (coord.) (2004) Metodologia de la investigación educativa. Madrid: La Muralla
CABANELLAS, I i HOYUELOS, A (1994): Mensaje entre líneas. Pamplona: Patronato Municipal de Escuelas infantiles de Pamplona (re-edición Centauro, Lima, Perú 2006)
CABANELLAS, I i HOYUELOS, A (1998): Momentos. Cantos entre balbuceos. Universidad de Navarra.
CABANELLAS, I.; ESLAVA, C. (coords.) Territorios de la infancia. Barcelona: Graó. Biblioteca de infantil
CABANELLAS, I: (1980) Formación de la imagen plástica del niño : didáctica y desarrollo del sentido del espacio. Navarra: Diputación Floral de Navarra
COHEN,L Y MANION,L (2002) Metodos de investigación educativa (2002) Editorial La Muralla
COMUNE DI PISTOIA (2002) Il bambino con arte nel museo. Pistoia Edizioni junior.
COOK, T. D. y REICHARDT, CH. S. (2000) Métodos cualitativos y cuantitativos en investigación evaluativa. Morata S.L.
DECROLY, O. (1987). La funció de globalització i altres escrits. Barcelona: Eumo.
ELLIOT, J. (1990) La investigación-acción en educación. Madrid: Morata.
ELLIOT, J. (1993) El cambio educativo desde la investigación-acción. Madrid: Morata.
ESCUELAS INFANTILES DE REGGIO EMILIA (1995). La inteligencia se construye usándola. Madrid: MEC-Morata.
FALK, J. (1998). Educar els 3 primers anys. L´experiència de Lóczy. Barcelona: «Temes d’in-fàn-cia» de Rosa Sensat.
FALK,J (1991): Educar els tres primers anys: l’experiència de Lóczy. Barcelona: «Temes d’in-fàn-cia» de Rosa Sensat.
FALK,J (1997) Mirar al niño: la escala de desarrollo del Instituo Pikler (Lóczy). Buenos Aires: Ariana.
FLECHA, R i LARENA, R (2008): Comunidades de aprendizaje. Sevilla: ECOEM.
HARTMANN, G. (2001) Educación Waldorf. Una pedagogía Integral. Buenos Aires: Editorial Antroposofica
HERNÁNDEZ, F.; VENTURA, M. La organización del currículum por proyectos de trabajo. El conocimiento es un calidoscopio. Barcelona: Graó
IMBERNÓM, F. (Coord.) (2002) La investigación educativa como herramienta de formación del profesorado. Reflexión y experiencias de investigación educativa. Barcelona: Graó.
LATORRE, A. (2003) La investigación-acción. Barcelona:Graó
MOURITSEN, F. (1992). Cultura d’infant. Barcelona: «Temes d’in-fàn-cia» de Rosa Sensat
SANDIN,M.P.(2003) Investigación cualitativa en educación. Fundamentos y tradiciones. Editorial McGraw-Hill
TRUEBA, B. (1989) Talleres integrales en Educación Infantil. Madrid: Ediciones de la Torre.
VALLES,M.S(1997) Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Editorial Sintesis
VALLET, M. (1999): Educar a los hijos durante sus seis primeros años. Madrid: Ediciones de la Discreta.
VALLET, M. (2009): Educar a niños y niñas de 0 a 6 años. Barcelona: CissPraxis.
VILANOVA, M. (2009): Descender desde la infancia: el desarrollo y el discurso de los “niños” ante “formas otras” de conocer y vivir en prácticas pedagógicas marginales. Proyecto de tesis doctoral. Universidad de Cali (Colombia).
VVAA (1984). L’occhio se salta il muro. Reggio Emilia: Comune di Reggio Emilia.
VVAA (1988). La Escuela Infantil de 0 a 6 años. Madrid: Anaya.
VVAA (1989). Didáctica aplicada a la Escuela Infantil.Málaga:Edinford.
VVAA (1993) Els cent llenguatges dels infants. Associació de Mestres Rosa Sensat. Ministerio de Educación y Ciencia. Reggio Children
VVAA (1995) I cento linguaggi dei bambini . L’approccio di Reggio Emilia all’educazione dell’infancia. Edizioni junior
VVAA (2000): Reggio tutta. Una guida dei bambini alla città. Reggio Emilia: Reggio Children.
VVAA (2007) Ritmos infantiles. Tejidos de un paisaje interior. Barcelona: Octaedro-Rosa Sensat. Temas de in-fan-cia
VVAA(1987). I cento linguaggi dei bambini. Reggio Emilia: Comune di Reggio Emilia.

Altres recursos

Cuadernos de pedagogía. Barcelona: CISSPRAXIS educación. ISSN: 0210-0630. Revista mensual
Aula de Innovación Educativa. Barcelona: Graó. ISSN: 1131-995X. Revista mensual.
Guix d’infantil. Barcelona: Graó d’IRIF,SL. ISSN 1577-5623. Publicació bimestral
Educació i cultura. Revista mallorquina de Pedagogia. Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de les Illes Balears. Revista mensual.

http://www.mepsyd.es/portada.html
http://weib.caib.es
http://cbib.caib.es
http://www.uv.es
http://www.mec.es/cide/jsp/plantilla.jsp?id=inv09
http://www.um.es/deprime/RIE
http://www.ine.es
http://www.cis.es
http://www.mepsyd.es/portada.html
http://educadorasdeinfantil.blogspot.com/2009/07/loris-malaguzzi-escuelas-de-reggio.html