Prácticas de la Mención de Audición y Lenguaje

Año académico 2013-2014
CódigoAsignaturaCréditosSemestreTipoProfesor
29262Prácticas de la Mención de Audición y Lenguaje92OBEsperanza Mulet


DATOS BÁSICOS DE LA ASIGNATURA


Nombre de Módulo Prácticas Escolares
Materia Prácticas Escolares
Asignatura Prácticas de la Mención de Audición y Lenguaje
Código 29262 Tipo OB
Créditos 9
Curso Cuarto
Semestre 2
Grupo (mañana/tarde)


DATOS BÁSICOS DEL PROFESOR


Nombre Esperanza Mulet

CV del profesor

Departamento Didáctica, organización educativa y teorías de la educación
Correo electrónico [email protected]
Horas de tutoría Es faran saber a l'inici de curs
Despacho 1
Lengua en la que se impartirá la materia/asignatura Catalán
Uso docente de otras lenguas


DATOS ESPECÍFICOS DE LA MATERIA/ASIGNATURA


1. DESCRIPCIÓN DE LA MATERIA/ASIGNATURA

Justificación en el plan de estudios

Aquesta menció té la funció d’iniciar la formació del futur professorat d’Audició i Llenguatge i es fonamenta en què el llenguatge és el vehicle curricular, per tant qualsevol dificultat en aquest afectarà a tots els aprenentatges escolars. Així per tant la LOE(2/2006) en el seu article 71 assenyala la necessitat de donar resposta als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.
L’assignatura de Pràctiques de la Menció d’Audició i Llenguatge pertany al mòdul Pràctiques Escolars. Aquesta assignatura té com a finalitat per una part complimentar la menció i per altra permetre a l’alumne/a aprofundir en el coneixement del centre educatiu en els diferents cicles de l’educació primària.


Descripción del módulo en el que se ubica la materia / asignatura

El mòdul Practiques Escolars està compost per dues matèries, Pràctiques Escolars i Treball Fi de Grau. La matèria de Practiques Escolars està integrada per tres assignatures al llarg del procés formatiu, en concret Pràctiques Escolars I, Pràctiques Escolars II i Pràctiques de Menció, en aquest cas, Menció d’Audició i Llenguatge. La seva distribució es realitza en els semestres sisè, setè i vuitè dels estudis de Grau en Primària. L’assignatura Pràctiques de Menció d’Audició i Llenguatge se situa en el darrer semestre del procés formatiu per tant els estudiants ja han realitzat dos períodes d’estada en els centres escolars que han permès el desenvolupament dels nivells de competència establerts.


Relación con otras materias que no pertenecen al módulo

Les pràctiques escolars suposen el desenvolupament de les competències personals i relacionals, acadèmiques i professionals treballades en les diferents matèries així com la integració i aplicació dels coneixements teòrics, metodològics i professionals adquirits. Per això és important vetllar perquè els continguts desenvolupats en les distintes assignatures del estudis tinguin una connexió clara amb el treball pràctic que es desenvolupa a les escoles i en les preocupacions intel·lectuals i ètiques dels docents.
Al mateix temps es pretén que el temps que es passi a l’escola repercuteixi a una major comprensió del que s’aprèn a les aules universitàries.


Relación con el perfil de la profesión

Les pràctiques escolars suposen per l’alumnat la possibilitat de començar a utilitzar els procediments i recursos propis de l’activitat docent d’acord amb els principis educatius de l’escola i adequats a la realitat de l’aula. Significa per tant l’oportunitat d’implicar-se en la dinàmica del centre a través de la pràctica escolar, essent una ocasió per reflexionar sobre l’educació i la necessitat de mantenir una actitud de compromís i responsabilitat davant la professió per la qual s’està formant.


Conocimientos previos necesarios

Per a la realització de les Pràctiques de la Menció d’Audició i Llenguatge serà necessari haver-se matriculat (o tenir convalidades o reconegudes) la Pràctica I, la Pràctica II, l’assignatura optativa necessària per a la menció (6 crèdits) a més d’una de les optatives (3 crèdits) que s’ofereix en la menció. L’alumne/a que renunciï a tenir una menció, es matricularà en la Pràctica de la Menció d’Acció Tutorial que en aquest cas no tindrà requisits d’optativitat.



2. COMPETENCIAS DE LA TITULACIÓN QUE LA ASIGNATURA/MATERIA CONTRIBUYE A ALCANZAR

Competencias Generales del CESAG que la asignatura/materia contribuye a adquirir

1.-Comprendre i expressar-se correctament de forma oral i escrita i ser capaç d’adequar el missatge a distints públics en les llengües oficials i almenys en un idioma estranger.
2.-Dominar els mitjans d’expressió iconogràfics, informàtics, gràfics.
3.-Usar las Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el seu desenvolupament professional.
4-Observar, analitzar i processar informacions rellevants per emetre judicis fonamentats científicament.
5.-Identificar problemes i possibles solucions i prendre decisions per a una solució eficaç.
6.-Disenyar i gestionar projectes innovadors i creatius des d’una visió ètica.
7.-Aplicar els coneixements adquirits a la pràctica.
8.-Treballar en equip.
9.-Saber cercar les claus interpretatives de qualsevol fenomen natural, social, econòmic, històric i polític.
10.-Conèixer i respectar la diversitat i la multiculturalitat.
11.-Actuar coherentment amb els principis de l’humanisme cristià.
12.- Aprendre a aprendre.


Competencias específicas de la titulación que la asignatura/materia contribuye a adquirir

Adquirir un coneixement pràctic de l’aula i de la seva gestió.
Conèixer i aplicar els processos d’interacció i comunicació a l’aula i dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar un clima d’aula que faciliti l’aprenentatge i la convivència.
Controlar i fer el seguiment del procés educatiu i en particular el d’ensenyament i aprenentatge mitjançant el domini de les tècniques i estratègies necessàries.
Relacionar teoria i pràctica amb la realitat de l’aula i del centre.
Participar en l’activitat docent i aprendre a saber fer, actuant i reflexionant des de la pràctica.
Participar en propostes de millora en els diferents àmbits d’actuació que es puguin establir en un centre.
Regular els processos d’interacció o comunicació d’estudiants de 6 a 12 anys.
Conèixer formes de col·laboració amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de l’entorn social.


Competencias transversales

1. Instrumentales
• Capacidad de análisis y síntesis.
• Capacidad de organización y planificación.

2. Personales e Interpersonales
• Habilidades comunicativas y lingüísticas.
• Asumir la dimensión ética y deontológica propia de la función docente y actuar responsablemente en consecuencia.
• Capacidad de crítica y autocrítica.
• Capacidad de trabajar en equipo.

3. Sistémicas
• Aprendizaje autónomo.




3. OBJETIVOS/COMPETENCIAS (RESULTADOS DE APRENDIZAJE)

Els objectius de les pràctiques de menció d’AL es desenvolupen al centre escolar amb la supervisió i acompanyament del mestre d’Audició i Llenguatge del centre, i participa en les activitats que aquesta dugui a terme.
Els objectius són:
Observar la tasca que realitza el mestre d’AL en els diversos cicles.
Valorar el model de suport del centre als alumnes amb dificultats de llenguatge.
Familiaritzar-se amb l’alumnat i la resta de l’equip docent amb el qual haurà de treballar.
Conèixer els recursos dels quals disposa el mestre d’AL en el centre.
Familiaritzar-se amb els informes, material i activitats que realitza el mestre d’AL
Comprendre la finalitat de les diverses estratègies metodològiques que el mestred’AL empra.
Participar i col·laborar en les dinàmiques establertes que el mestre d’AL consideri oportunes
Participar i/o proposar i desenvolupar algun tipus d’intervenció.
Participar en les reunions de coordinació, tant docents com externes (famílies, altres professionals, etc.).
Participar en el seminari posterior a Pràctiques.
Elaborar una Memòria Final de Pràctiques.



4. CONTENIDOS

Valoració del model de suport del centre als alumnes amb dificultats de llenguatge.
Observació de la tasca que realitza el mestre d’AL en els diversos cicles.
Familiarització amb l’alumnat i la resta de l’equip docent amb el qual haurà de treballar.
Els recursos dels quuals disposa el mestre d’AL en el centre.
Familiarització amb els informes, material i activitats que realitza el mestre d’AL.
Comprensió de la finalitat de les diverses estratègies metodològiques que el mestre d’AL empra.
Participació i col·laboració en les dinàmiques que el mestre d’AL consideri oportunes.
Participació en les reunions de coordinació, tant docents com externes (famílies, altres professionals,etc.).
Participació en les reunions de les pràctiques tant al centre com al CESAG.
Elaboració d’una Memòria Final de Pràctiques.



5. METODOLOGÍA

Modalidades organizativas
Interacción profesor-estudiante (Presencial/on-line) Centradas en el profesor
Centradas en el estudiante Seminaris- tallers 2h
Tutories 4h
Pràctiques 168h
77,3%
Trabajo autónomo del estudiante (No presencial) Estudio y trabajo individual Estudi de la teoria
Preparació de treballs
Preparació activitat d’ avaluació
Total: 41h (80,4%)
18,2%
Estudio y trabajo en grupo Estudi de teoria
Preparació de treballs
Preparació activitat d’ avaluació
Total: 10 hores (19,6%)

4,44%


Cronograma semanal
Descarga el cronograma


6. EVALUACIÓN

Estrategias evaluativas

L’avaluació consistirà en els aspectes següents

1. Evidències.
a)Fer el seguiment d’un cas d’AL al centre escolar (amb la recollida d’informació, proves realitzades i actuació logopèdica) tot això es realitzarà sota la supervisió de la tutora del centre i la tutora del CESAG.
b) Programar una activitat de llenguatge a un aula del centre, prèvia revisió per part del tutor del CESAG i amb l’aprovació de l’AL del centre escolar.
c) Preparació de material específic de llenguatge per un cas logopèdic concret. Amb la presentació de la seva programació.
d) Exposició oral de l’apartat c) amb l’objectiu que tots els companys es puguin beneficiar d’aquest material.
2. Tutories de seguiment.
Durant el procés de pràctiques es realitzaran les tutories de seguiment, que tenen com a objectiu ajudar a l’estudiant a resoldre dubtes, posar en comú les diferents experiències i al lliurament de les evidències. Són de caràcter obligatori
3. Tutories individuals.

Resultados de aprendizaje

Instrumentos de evaluación y su peso en la calificación

Instrumento Peso en la
calificación (%)
Mínimos Carácter

Acció docent (mestre tutor)

25%5 sobre 10No Recuperable

Carpeta d’aprenentatge (tutor universitari)

65%5 sobre 10Recuperable

Exposició oral

10%5 sobre 10No Recuperable


Mecanismos de seguimiento de la materia/asignatura

– Tutories que s’organitzaran de forma coordinada i conjunta entre el professor tutor de la universitat, el professor tutor del centre escolar i l’estudiant.
– Participació activa de l’alumnat en la dinàmica de l’aula i del centre, d’acord amb el projecte de pràctiques.
– Seminaris en diferents moments al llarg del període de pràctiques.
– Fòrums temàtics virtuals.
– Evidències de les diferents activitats realitzades que formaran part de la carpeta d’aprenentatge.
– Lectura de diferents articles relacionats amb la matèria.
– Visualització de vídeos i pàgines web pròpies de la matèria.


7. RECURSOS

Bibliografía básica

AA.VV. (2005). Lengua oral en la escuela. Barcelona: Graó.
AA.VV. (2005). Hablar en clase: cómo trabajar la lengua oral en el centro escolar. Barcelona: Graó.
BRUNER, JEROME (1983). El habla del niño Barcelona. Paidos.
CASSANY, D., LUNA, M., SANZ, G. (2006). Ensenyar llengua. Barcelona: Graó.
EQUIP DE SUPORT A LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (2002). Quadern de rutines. Propostes de comunicació verbal entorn de les rutines d’aula, en programes d’immersió lingüística. Palma: Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura.
JORDI PEÑA-CASANOVA (2001). Manual de Logopèdia. Barcelona: Masson.


Bibliografía complementaria

ACOSTA RODRIGUEZ, V.M. (2006). Efectos de la intervención y apoyo mediante prácticas colaborativas sobre el lenguaje del alumnado con necesidades educativas específicas. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología., Vol. 26,No.1,36-53. BARCELONA.
ACOSTA, V.M. Y MORENO, M.A. (1999). Dificultades del lenguaje en ambientes educativos. Barcelona: Masson.
BADIA, D., VILÀ, M. (1987). Jocs d’expressió oral i escrita. Vic: Eumo.
BALAGUER, C. (2002). Xarranca: jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria General de Joventut, Direcció General de Política Lingüística.
EQUIP DE SUPORT A LA LLENGUA (2005). Una llengua ens uneix… i com l’aprenem? Palma: Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura.
GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ (2004). L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació.<br
JUAREZ, A; MONFORT, M. (2002). Estimulación del lenguaje oral: un modelo interactivo para niños con dificultades. Madrid: Santillana.
L.A CASTEJÓN FERNÁNDEZ y ESPAÑA GANZARAIN (2004). La coolaboració logopeda-maestro: hacia un modelo inclusivo de intervención en las dificultades del lenguaje. Revista de Logopedia , Foniatría y Audiología., Vol. 24,No.2,55-66. BARCELONA.
MONEGAL, C. (2004). 156 activitats per a parlar en català. Vic: l’Àlber.
XARXA LLERA: CAMPS, A. I MILIAN, M. (coord.) (2008). Mirades i veus. Recerca sobre l’educació lingüística i literària en entorns plurilingües. Barcelona: Graó.


Otros recursos

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies